[article] | Títol : |
Toros (entre l'espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal) |
| Tipus de document : |
document electrònic |
| Autors : |
Joan Ridao i Martín, Autor |
| Data de publicació : |
2017 |
| Matèries : |
Animals:Protecció
Béns immaterials
|
| Classificació : |
347.232.55 Accessió relativa als animals: cries, etc. |
| Resum : |
La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. |
| Enllaç al recurs electrònic : |
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] |
| Permalink : |
https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=7880 |
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)
[article] Toros (entre l'espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal) [document electrònic] / Joan Ridao i Martín, Autor . - 2017. in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017) | Matèries : |
Animals:Protecció
Béns immaterials
|
| Classificació : |
347.232.55 Accessió relativa als animals: cries, etc. |
| Resum : |
La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. |
| Enllaç al recurs electrònic : |
http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] |
| Permalink : |
https://icater.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=7880 |
|  |
347 
Fer un suggeriment Refinar la cercaAnimales y derecho (2015)
Daño moral por pérdida o daño causado a un animal de compañía in Economist & Jurist, núm. 267 (febrer 2022)
